Cançons
Els dotze lladres
Una cançoneta nova,
i una cançoneta nova,
i una cançoneta nova
bé la'n sentireu cantar.
Treta n'és de dotze lladres, que varen anar a robar.
Ja en venten tres trucs la porta, la mestressa diu: -Qui hi ha?
-Som(sa) dotze amics de l’amo, que hi volem enraonar.
-L’amo n'és nat un xic fora, i luego tornarà.
Ja en venten cops a la porta, ja la varen desbotar;
ja me'n troben en a l’amo i allà dalt en un replà.
La primera punyalada, ja l'en varen travessar;
la segona punyalada, ja l'en caben de matar.
La mestressa i la criada ja se'n posen a cridar.
Criden: -Vi(v)a fora, lladres, que ens acaben de matar!
S'escaigué passar una ronda allà baix a l’Empordà;
de dotze lladres que n’eren, tots els varen agafar.
Hem trobat variants d'aquesta balada amb el nom d' "Els lladres de Cerdanya", al "Cançoner del Calic" de Mossèn Serra i Vilaró (1913), "Els dotze lladres de Puigcerdà" al Cançoner del Ripollès (dues versions recollides a Ripoll el 1915 i 1919) o "Els dotze lladres", totes situades a l'Empordà.
La melodia que canta Mossèn Julià és molt semblant a la de la cançó "El caçador", que recollim en aquest mateix cançoner. Al llibre "Cançons de bandolers i lladres de camí ral" (1948 i reeditat l'any 1989), Josep Gibert en recull una versió musicalment molt semblant a la que presentem a la Cellera de Ter.
Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia quatre germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.
Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.
El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.
Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.
