Lletra:

Des de petiteta,
la meva mareta
em deixà soleta
i al cel se'n va anar.

I n'era tendre encara
el dol de la mare,
casant-se mon pare
mad(r)astra em donà.

I un dia vaig dir:
-Pare, compreu-me una nina.
I aquella donota
va dir-me'n que no.

I tot cantant i rient
deia en els reis de l’Orient:
-Porteu-me una nina
de careta fina i d'un ros cabell,
dolça miradeta,
i amb una boqueta de color vermell.

Tot innocentona
al (ai)xecar de fer nona
a la sabatona
un carbó hi vaig trobar.

I aquella donota,
al veure'm tristota,
com una bojota
reia en mon dolor.

Quan vaig ser grandeta
vaig marxar de casa,
un jove amb paraula
va comprar el meu cor.

I jo enamorada
hi vaig caure-hi encisada;
un àngel va créixer
fruit del meu amor.

Tinguent en braços l'infant,
jo li'n cantava aixís plorant:
-Ara en tinc la nina,
de careta fina i d'un ros cabell,
dolça miradeta,
i amb una boqueta de color vermell.