Lletra:

-Vine i acosta't un poc, garrella,
que a cau d'orella jo et parlaré.
-No t'acostis tant, pallissa,
que la gent clissa i no està bé.

-Deixa que la gent diguin, diguin i riguin,
que a mi tant me fa.
Saps que a mi no em dona la gana,
no em ve d'una cana, de fer parlar,
no em ve d'una cana de fer parlar.

-Tinc una cosa de Vilafranca.
-No cal que ho diguis, la boca tanca;
no cal que ho diguis, no en parlis més,
que em fa vergonya...
-Doncs ja saps lo que és.

I el meu cos tant se remena
que l'aigua amb pena (?)
per mor de tu.
I si vols anem a seure
que no puc veure
patir a ningú.

Noia, no sé lo que em passa,
no tinc prou traça per explicar.
Saps que a mi no m'he donat gana,
no em dona la gana de fer parlar,
no em dona la gana de fer parlar. 

-Tinc una cosa de Vilafranca.
-No cal que ho diguis, la boca tanca.
No cal que ho diguis, no en parlis més,
que em fa vergonya...
-Doncs ja saps lo que és.