Cançons
El cantaire del Masnou
I al Masnou con el meu Pere,
tan alegre cap pescador,
el meu promès, tibat com un sabre,
va anar a cantar-me a sota el balcó.
Els seus companys, amb les guitarres,
afinaven tot el seu cant,
i em va dir-me: -Si tots dos fóssim,
t'agradaria més el meu cant.
Tot cantant, prenda estimada,
i a la tasca en vaig fer de bon grat.
Tot cantant, pesco a la barca
i amb cançons també a tu t'he pescat.
Al sentir la veu tan dolça
li va dir un senyor foraster
que si al Liceu cantés la marina
es cansaria de fer caler(s).
I allavontes vaig responre:
-Barcelona em fa molta por,
hi ha trencacolls, i fàcil seria
que me'l pesquessin el pescador.
Tot cantant, dolça estimada,
i a la tasca en vaig fer de bon grat.
Tot cantant, pesco a la barca
i amb cançons també a tu t'he pescat.
Cuplet amb aire d'havanera escrit per "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925), i compost per Joan Costa. La seva intèrpret habitual era Mercè Serós. La primera referència que n'hem trobat en premsa és de l'any 1925.
En Glaudis era mestre de cases i contractista i cantava al cor de l'església de Roses. La majoria de cançons les havia après del seu pare, solista del coro de Roses. El pare era conegut amb el sobrenom de "Barbestristes".
