Lletra:

I un jove fuster
que està al meu carrer
de veres m’estima;
doncs al veure'm tan primeta
li faig perdre la xaveta.

Ell diu a(m)b raó
que semblo un llistó
de fusta molt bona.
I demora que s’inflama,
me fa festes
i així exclama, ai!

-Alça, Quima,
que ets més prima que una llima,
però ja saps que se t'estima.
Creu-me, Quima, bella Quima,
Sant Josep, es veu ben clar
que el ribot hi va passar,
Quima, Quima.

Si anem a ballar
jo m'hi haig d’enfadar,
puix tant se m'acosta,
que s'ajunta com la pega
i la brusa em rebrega.

Però el molt trapasser
em diu: -Deixa fer,
Quimeta estimada,
i no siguis tan adusta
perquè jo no sóc de fusta.

Alça, Quima,
que ets més prima que una llima,
però ja saps que se t'estima.
Creu-me, Quima, bella Quima,
Sant Josep, es veu ben clar
que el ribot hi va passar,
Quima, Quima.