signatura_PNC2022.jpg

Popurri de l'any 1929

Nom de l'informant: Josep Planas i Vilaró  "Pep Hospitalet"

Data i lloc de naixement: 1903

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

On, com i de qui la va aprendre: ---

Lletra:

Que vingui l'alegria,
cantem companys, cantem,
que bona pau i ditxa
per sempre tinguem.
I tots aquells que vinguin
a buscam-se raons,
costa avall que fa baixada
sense més contemplacions.

Com que al món som(s) de passo,
volem repòs, bon repòs, sí senyor.
Per això no volem viure 
amb ràbia al cos, 
com un gos, no senyor.

Les nacions tenim avui dia
quasi tots una mania
d'una guerra universal 
que n'ha de ser molt infernal.
Això fem per calmar la febre
i els su(c)cessos de Ginebra
i al final és con se sap
i un cataplasma a tot plegat.

Si voleu guerra per fer estropells
al matadero que hi vagin ells.
I els sense feina com veieu
us manifesten per tot arreu.
Pe(r) les nacions no hi cal dubtar
aquest assunto és un malgrà.

Però tot això que ens convé 
al jovent de bona fe,
que tots el(s) coneixem
i és forçós que els ajudem,
que s'ho mereixen 
i amb raó es queixen.
Ara que d'altres n'hi ha 
que el gran jorn d'amor és clar,
que són d'un a(l)tre sistema
que se ______ de nou
i no tenen problema.
Feina fuig (?)

Cap a finals de desembre,
bum, bum, bum.
I després també de festes
bum, bum, bum.

Per xaripa van trobar-ne,
cusual sense busca(r)-ne,
tot un arsenal de _  (?) material
que segons racions
tot eren caixes de bambons.
També diu que hi havien 
prunes excel·lents,
però __ eren un xic dures 
de les que fan mal de dents.

Remena, remena nena,
però tapa't un xic l'esquena
que a l'istiu, com va el jovent,
ia no hi veu pas de content;
també diu que hi ha algun vei
que al contemplar tanta carn fresca
el paio també s'engresca, oidà.
Avui amb el teatre, revistes i demés
ho fan amb poca roba perquè els agradi més.

I els gegants de la ciutat 
no surten a lluir el garbo;
els gegants de la ciutat
no es mouen del reservat.

Les pobres criades i amb el seu xicot
cada dia al Globo van a ballar el foxtrot.

Totes les modes tornen ara de moda
ia torna a estar la nostra americana
que els nostres pares varen ballar.

- I afluixa, Quico, no apretis tant!
- Pauleta meva, ves-t'hi gronxant.
- No t'hi aprofitis, que hi han el(s) veis, ai!
- Ves que t'expliquin quant eren joves què feien ells.
Pebrots vermeis.

I ..... 
i el jovent amb molt repós
quatre bombos i un petardo
quatre crits i uns esquellots.

Però com que és americà
que per força hem de ....
i un joc simpàtic sabem de sobres
que ha estat el joio (?)

Pels rics i els pobres 
per passar el rato
és la joguina.
Qui no té feina
diuen que el gat pentina, ai sí!

Les nostres platges són corregudes
avui el dia, abans eren salvatges, amb despedida,
i amb la mania de refrescar-se, com ve l'estiu,
és una bogeria
i allí s'hi troba, tot hi va bé,
joves i noies, casats també.

I allí s'empaiten, corrents saltant,
hi veureu cine d'en quan en tant
i el que no trobi per....
que en giri cua i en toqui el dos, 
el dos.

Joves que tant presumiu
i aneu a la permanent
ara que ia ve l'istiu,
tingueu més enteniment.

No volgueu portar barret
ni americana tampoc
i amb el cuento d'anar fresc
portareu un tripijoc.

Per seguir la moda aquesta
de .....
es pentini de passada
que procuri anar ben net.

I el barretaire i el pobre sastre
si això feu gaire portareu un desastre
no feu el tonto que hi ha prou crisis
perquè les modes rebenten els oficis.

Per seguir la bona condició
perquè s'(a)ugmenti la producció
perquè un dia vam volguer ser fanjanderos
uns ocells varen tancar bé les xirnieros
més la gàbia diu que oberta van deixar-se
els ocells a donar vent van escapar-se.

Misteriós és aquest cas,
clarament no s'ha vist pas,
visca xerinola 
que és lo que més hagueu vist.
Visca xerinola
i el pupurri s'ha finit.
Trieu i remeneu, trieu i remeneu
si us ha anat bé.
ens en alegrem, ens alegrem
si cas us ha anat mal.
llavorens xaval...

Observacions:

No hem trobat aquesta cançó costumista recollida enlloc més.

En Pep, camioner de professió, havia cantat al cor d'en Pau Torner.
Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).