Cançons
L'Anneta es fa soldat
A la vila de Tonja,
tet, turet, turet, turà,
a la vila de Tonja
de noies no n'hi ha.
I en una que n'hi havia, la guerra se'n va anar.
-Ai mare, aneu a missa, que jo faré el dinar.
Quan va tornar de missa, ja no li va trobar.
Ja en pregunta a les veïnes si l'han vista passar:
-N’hem vista passar una, davant d'un capità.
Son pare agafa el burro i a Lleida se'n va anar.
Quan va arribar a Lleida, pregunta al capità:
-Capità, i el bon home, la filla m'heu de dar.
-Au, baixa, Marieta, que el teu pare et ve a buscar.
-Dieu-li en el meu pare que no hi vu(i) pas anar,
que vu(i) anar a la guerra a aprendre de tirar.
Segons Aureli Campmany i Joan Amades, aquesta balada es coneix amb una gran diversitat de tonades i algunes variants de lletra. Pelay Briz la titula "La filla perduda" i Milà i Fontanals la titula "La niña desenvuelta".
L'hem trobat però recollida amb altres títols, com "La filla retrobada", "La filla fugitiva", "A la vila de Tàrrega", "Anneta Rostalleta", "Agneta Rostoieta", "Agneta" (Cels Gomis, 1882) o "Roseta" (Cançoner del Calic, 1913), entre d'altres.
Segurament, molta gent en coneix la temàtica per una de les variants, "Ai mare, aneu a missa", que va repopularitzar el grup Ara va de bo (1971) i més tard Xesco Boix (1977).
N'hem trobat també tres variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Mumareta, anau a missa".
La Maria no té cap formació musical ni acadèmica. Ha estat sempre mestressa de casa i les cançons les havia après del seu pare, que era roder.
