Cançons
El rapte d'Isabel
-Dé(u) vos guard, Isabel, voleu ser robada?
-Robada vull ser, si el lladre m'agrada.
-Lladre com sóc jo, mireu si us agrada.
-I avui vindrà bé, que no hi han mon(s) pares.
-Són anats a Tremp a casar ma germana,
i en a mi també parlen de casar-me
amb un vell vellot no el vu(i) ni m’agrada;
en té el cap pelat, la barba corcada,
i una dent que té encara manllevada.
I un xiquet avall en troba a en són pare:
-Què hi porteu aquí, tan (abrigoiada)?
Que en té por del sol o de la rosada?
-No en té por del sol, no ha sortit encara.
I un xiquet avall en troba a en sa mare:
-I on vas Isabel, i on vas, desditxada?
Baixa del cavall i entorna't a casa.
Ja en respon un d’ells: -Ben en serà guardada,
de vi no en beurà, però en beurà bona aigua.
De casa a la font n'hi ha una jornada,
de la font allà se n'hi con(p)ten una altra.
Quan ja feia un any, son germà hi passava:
-Déu vos guard, Isabel, en sou(s) enyorada.
-M’hi (ha)gués ben pensat, no hi seria encara.
Es tracta de la balada "El rapte d'Isabel". La primera referència d'aquesta cançó la recull Milà i Fontanals l'any 1882 al "Romancerillo catalán" amb el títol "Niña veleidosa", tot i que ja l'anomena al llibre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la recopila Francesc Pelagi Briz aquí, amb el mateix títol, dintre "Cansons de la Terra I" (1866).
L'any 1967 l'enregistrava Guillermina Motta amb el nom de "Si el lladre m'agrada" al disc "Ni flors ni violes" i posteriorment, l'any 1978, Marina Rossell a l'àlbum "Penyora" amb el títol de "Madona Isabel".
La Maria no té cap formació musical ni acadèmica. Ha estat sempre mestressa de casa i les cançons les havia après del seu pare, que era roder.