Cançons

Sóc papalloneta
que visc dintre el bosc;
tinc aletes fines
plenes de colors.
Primer vaig ser eruga
vestida de verd,
que m'assaciava
de cols de l'hortet.

I en tornam-me ninfa
com d'encantament,
en papalloneta
devingué el bon temps.

No agafeu les papallones
puig que som al cim del bosc
i en tocant les nostres ales
ja ferides som de mort.

I al damunt d'un calze
d'una tendra flor,
allà les nits somioses
hi faig la non-non.

No agafeu les papallones
puig que som al cim del bosc
i en tocant les nostres ales
ja ferides som de mort.

Ai, quan l'hinvernaren
tot ho fa macir (?),
les nostres aletes
no es poden obrir.

Les nostres companyes,
les flairoses flors,
per boscos i prades
ia totes s'han mort.

Dintre la boscúria
morí de tristor
en papalloneta
pobres papallons.

No agafeu les papallones
puig que som al cim del bosc
i en tocant les nostres ales
ja ferides som de mort.