Cançons
Les dotze
Enregistrament realitzat per Valentina Salcedo i Crehuet, de l’escola La Salle de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", el novembre de 2025 a Salitja (Vilobí d'Onyar).
L’àngel de la son
té les ales blanques,
d’or fi té el cabell
i el vestit de plata.
No bé s’ha fet nit
que del cel davalla;
per obrir-li pas,
els estels s’aparten.
L’àngel de la son
entra en una cambra
on veu els ulls blaus,
desvetllats encara.
L’àngel sap cançons
que no sap cap mare,
que porten als ulls
la son més manyaga.
L’àngel de la son,
quan clareja l’alba,
dret al paradís
bat de nou les ales.
Al veure’l passar
les aloses canten,
i s’aixeca el sol
i les flors esclaten.
Es tracta d'una poesia d'Apel·les Mestres (1854-1936), publicada al "Llibre d'hores" (1899) i més endavant, el 1907, dins "Pom de Cansóns". La música és del compositor Joan Lamote de Grignon (1872-1949).
En aquest mateix arxiu se'n pot escoltar una altra versió menys completa, recollida a Tossa de Mar als anys 80.