Cançons
El noi de la mare
Enregistrament realitzat per Salvi Huix i Gómez, de l’escola Puig d'Arques de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", el novembre de 2025.
Què li darem, en el noi de la mare?
Que li darem, que li sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem, al fillet de Maria?
Què li darem, al famós infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tampatamtam, que les figues són verdes,
tampatamtam, que ja maduraran;
si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
Una cançó jo també cantaria,
una cançó ben bonica d’amor,
i que n’és treta d’una donzelleta
que n’és la Verge, Mare del Senyor.
No ploris, no, manyaguet de la mare,
no ploris, no, ai, alè del meu cor;
cançó és aquella que al noi de la mare,
cançó és aquella que li agrada al món (?).
Tampatamtam, que les figues són verdes,
tampatamtam, que ja maduraran;
si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
Aquesta cançó de Nadal i de bressol la recull per primer cop l'any 1866 Francesc Pelagi Briz, a "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans".
També la inclou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, i la titula "Presentes al Niño Jesús".
L'any 1871 se'n va començar a difondre una versió renovada escrita per Jacint Verdaguer, amb el títol de "Lo tam-pa-tan-tam", que ha conviscut i s'ha barrejat amb la més tradicional. La lletra que canta la Farners, apresa en el marc d'una obra de teatre escolar, conté alguns versos de la versió de Verdaguer.
