Cançons
El mariner
A la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
de fina seda,
de fina seda.
Quan n'és a mi(t)jan brodat, li'n manca seda;
ja en veu venir un mariner a tota vela.
-Mariner, bon mariner, que en porteu seda?
-Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo, que és millor seda.
-Pujareu dalt de la nau, triareu d'ella.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.