Observacions:

És un fragment i adaptació d'un poema del mestre i escriptor Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 1862-1912) aparegut al llibre "El trobador català - llibre de lectura en vers destinat als col-legis de nois i noies de Barcelona" (primera edició de l'any 1892). El seu títol original és "El dia de reis".

No en coneixem l'autoria de la música però podria ser una tonada popular adaptada al poema.

Les estrofes originals del llibre de Bori són aquestes:

Tota la nit somniant  
que els Reis van a casa seva,
la Isabeleta ha passat
al seu llit abrigadeta.

El vespre els va anar a buscar
pel carrer amb una candela,
de bracet amb la mamà
i amb altres amigues seves.

Abans d’anar al llit, al balcó
va posar les sabatetes,
les botines del papà
i el paneret de la feina.

A dintre d’un cabasset
va posar-hi garrofetes,
per si els tres cavalls del Reis
tenien gana aquell vespre.

I no es descuidà, tampoc
de posar-hi una polvorera,
per si es volia empolvorar
la seva cara el Rei negre...

Dematí, dematinet,
s’ha aixecat la Isabeleta,
per tal de saber el que els Reis
li han deixat a la finestra.

Així que obre els finestrons
ja els seus papàs desperta,
que veu de coses un munt
i salta i riu de contenta.

En les sabates ha vist
torrons i confits i neules,
i en les botines, bombons,
que és molt i molt llaminera.

En el paner hi ha trobat
un teler de brodar seda,
una capsa de ganxets
i un cartipàs de fer lletres.

Mes en desfer el cabasset,
mig enfadada i de pressa
perquè hi ha un tros de carbó,
que li ha posat el Rei negre,

una nina ha descobert
que du rossa cabellera,
i diu mamà, i obre els ulls,
i fins dorm i els braços plega.

Amb la nina sobre el braç
corre pel pis de contenta,
i se la menja a petons
i la fa plorar i la bressa.

Els seus papàs, tots contents
també de veure-la alegre,
asseient-se-la als genolls
li parlen d’eixa manera:

―Veus? Els Reis s’han recordat
que ets bona minyoneta;
si fas enfadar els papàs
o no vols creure la mestra,

un altre any no trobaràs
tants bombons a la finestra,
perquè els Reis no posen res
mai a les noies dolentes.