Cançons
El tracta de la noia i el soldat
Entrevista realitzada per Albert Massip a la residència Sagrat Cor de Banyoles, l'abril de 2025.
El dia de Sant Jaume era un dia assenyalat;
varen arreglar un tracte una noia i un soldat.
De tant que s’estimaven, ells dos s'han abraçat,
ell ja l'ajau a terra i a cavall li ha pujat.
Mentre estaven fent feina, la seu mare els hi ha trobat:
-Filla, la meva filla, què en feu, desgraciats?!
-No me'n digueu res, mare, que ara ja hem acabat,
he guanyat quatre pessetes us donaré la meitat.
-No vu(i) res, filla meva, bé prou que t'hi han costat;
fortuna cum aquesta jo mai en trobo cap.
-Què voleu trobar, vós mare, si ho teniu tot arrugat!
-Quant era joveneta el tenia clenxinat.
Es tracta d'una balada que hem trobat també recollida en terres valencianes. L'any 1978 l'enregistrava el grup Els Pavesos, amb aquesta lletra:
El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat:
estaven fent un tracte una xurra i un soldat.
Sa mare que els va vore es tirà les mans al cap.
- Mare, no s'assuste, que això ja no és pecat.
- Si guanye tres pessetes, pa vostè la meitat.
- Pa tu, filla meua, que tu t'ho has guanyat.
Al cap de quatre mesos va nàixer un soldat,
com era de la mili va nàixer equipat
amb el fusell al muscle i la verga a baix del braç.
Aquí acaba la història de la xurra i el soldat.
Aquí es pot escoltar la cançó.
També apareix recollida al llibret "El Rec del Tint-1 - Recull de cançons populars", publicat l'any 1980 a Vic. El grup Follim Follam n'enregistrava una versió anomenada "La raspa i el soldat" l'any 1994 dintre l'àlbum titulat "Cançons porques 3".
En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.