Observacions:

És una cançó popular banyolina que parla de la línia de ferrocarril de via estreta Banyoles-Girona-Palamós. Tot i que el tram de Palamós a Flaça va començar a funcionar l'any 1887, la línia de Girona a Banyoles va inaugurar-se l'any 1928 i es va clausurar al final de la guerra civil. Més tard, al 1942, va reobrir-se fins el seu tancament, l'any 1956.

El seu origen és incert tot i que sembla que podria haver estat originada als casals d'estiu parroquials banyolins dels anys 30 per grups de seminaristes. La lletra sembla que no està construïda sobre la melodia d'una altra cançó tradicional (fenomen anomenat contrafactum), com a mínim, que sigui coneguda. Per tant, la creació va ser de lletra i música al mateix temps.

Tot i que sembla diversos membres del grup de Folk la comencen a incloure als seus repertoris, és sobretot La Trinca al popurri "Tots som pops" (1969) qui més l'escampa i la popularitza arreu.

Referent al quart vers de la cançó, l'historiador banyolí Jordi Galofré escriu:

"...Els casquets de bacallà eren unes caixes rodones on es col·locava el bacallà salat. Però com que aviat el concepte va quedar en desús, va ser canviat per una idea mes comprensible («i barrets de capella») que dona un to deliciosament surrealista a la cançó..."

Al web www.banyolescultura.net hi ha més informació de la cançó, extreta a partir del llibre "El tren petit de Banyoles" (2002).

La Maria va cantar tres vegades la cançó, alternant "el tren pitxo" amb "el tren bitxo", però no "el tren pinxo" com la coneixem (tot i que li hem anomenat). Probablement, "pinxo" és una paraula que no ha format mai part del seu vocabulari.