La muntanya veneradaa mi em té robat el cor,de nit parla amb l’esteladai de dia amb el sol d’or. Ella s’alça enargullida,alta i ferma sobre el pla,perquè té tota la vidai la força del demà.Quan la plana sigui morta,quan no hi resti ni un ser viu,la muntanya, encara forta,alçarà son front altiu.