Cançons
La madrastra
Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.
-A la plaça n’hi ha balles, mare, deixeu-m’hi anar,
jo que en sóc tan boniqueta ballador no em faltarà.
La primera contradansa sa mare la’n va cridar:
-Vine aquí, Maria Anneta, que a la font hauràs d’anar.
-A la font soleta iria, soleta no hi vu(i) anar,
perquè uns ocellets que passen que no en saben de parlar.
N’hi va haver un de xerraire que tot ho va anar a xerrar;
ho va anar a xerrar al seu pare i també en el seu germà.
Flor de lliri, clavell i violeta,
la teva amor m’ha de matar.
La referència més antiga que hem trobat d'aquesta balada és al primer volum de "Cansons de la terra" (1866), de Francesc Pelagi i Briz, on apareix recollida amb el títol “La mala madrastra”.
Milà i Fontanals també la recull al seu “Romancerillo catalán” (1882) sota el títol “La danza y la fuente”, amb uns versos inicials diferents que recorden a una altra balada, “A la plaça fan ballades”. La versió cantada a Tossa és molt semblant a la recollida per Milà.
Poc després també es troba aplegada sense títol a "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta.
Més endavant la recolliria Aureli Capmany al seu "Cançoner popular" (1903), aprofitant la versió recollida per Pelagi i Briz. A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n’apareixen diverses versions: fou per exemple recollida al Gironès per Joan Tomàs i Joan Llongueras, el 1924, amb el títol “Festeig a la font”, o a Vilabertran (Alt Empordà) durant la missió de recerca duta a terme pel mateix Joan Tomàs i Lluís M. Millet l'any 1927, amb el títol “La meva mala madrastra”.
