Casada amb un pastor

Nom de l'informant: Rosa Perpinyà i Sais

Data i lloc de naixement: 1908 (Verges)

Municipi de residència: Girona

Lletra:

Muntanyes regalades   són les del Canigó,
que tot l'istiu floreixen,   primavera i tardor.
Mon pare m'ha promesa,   amb un pobre pastor:
-Deu-me l'amor, minyona,   deu-me la vostra amor.
Ell(s) viuen a muntanya,   jo visc al Rosselló;
ells cotxen sus la palla, jo cotx(i) sus cotó.
Ells mengen pa moreno,   jo men(gi) de flecó;
ells mengen carn de cabra,   jo en men(gi) de moltó.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.

Observacions:

És una balada molt cantada i recollida, en versions diverses, a la majoria de cançoners.

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També Francesc Pelagi Briz l'apuntava al volum III de "Cansons de la terra" (1871).

Milà i Fontanals la torna a publicar al "Romancerillo catalán" de l'any 1882, amb el títol "El canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la tornem a trobar anotada.

Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica".

Tant "Muntanyes regalades" com "Muntanyes del Canigó" acostumen a ser exordis lírics – és a dir, fragments introductoris – d'altres balades, com en aquest cas. La balada pròpiament dita comença al tercer vers.

Partitura:

Casada amb un pastor - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.