Les cobles del Ram

Nom de l'informant: Rosa Balletinas i Paretas

Data i lloc de naixement: 1904 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència: Sarrià de Ter

Lletra:

(I)a en veig el sant diumenge,   el sant diumenge del Ram,
en pararem les taules de palmes i de rams;
de llor i olivera,   quin ciri tan galant.
A dalt d'aquella sala   si hi ha un banc molt gran,
l'un cap hi seu Sant Pere,   l’atre hi seu Sant Joan;
al mig dels dos deixebles,   Jesús està plorant.
-De què ploreu vós, pare,   de què ploreu vós tant?
-Bé en tinc que plorar, Pere,   bé tinc que plorar tant,
són tres de companyia,   la mort me'n van buscant;
l'un és el malvat Judes, l'altre és el baratant,
l'altre és el barataire,   sempre està baratant;
barata a lo Sant Pare, per trenta diners d'arjant.
El gafen i se'l juguen   la nit del dijous sant;
n’hi'n donen fel i vinagre, quin beure tan margant.
Mentres bon Jesús bevia,   tot nava tremolant,
el(s) rius i les rieres, el(s) blats que hi han pels camps;
les pedres precioses   pel mig se partiran.
Respon la d(u)lça mare:   -No els hi vulguis tant de mal,
ara ve la corantena, tots se'n confessaran;
compraran un(s) rosaris,   també los passaran,
i si tot això feien, tots (i)a se salvaran.

Observacions:

Trobem recollida aquesta balada, coneguda normalment com "Les cobles del Ram" o "Goigs del ram", en fulls solts (1 i 2), en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i en menciona el parentiu amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom d' El castigo.

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Segons explica Joan Amades al segon volum de "Folklore de Catalunya" (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."

Entrevista realitzada per Àngel Daban, l'any 1980.