Observacions:

Cançó composta per Montserrat Lavall i Cervera (1911-2006), secretari municipal, excursionista, músic d'oïda i gran bromista. El llibre que se li va dedicar el 2007, escrit per J. Galofré, P. Feliu i J. M. Massip, titulat "En Montserrat Lavall - Amb la broma als llavis", explica els orígens de la cançó:



"Un grup de jovent perpetrà una broma, calant foc a una camisa de grans dimensions que hi havia penjada com a reclam a la casa i botiga de la Carme Font (ben coneguda com la Teta Forra), situada fent xamfrà entre els carrers de la Porta dels Turers i l'Abeurador, on venien camises, roba, teixits, llençols... Després d'haver-se apagat la socarrimada, molts curiosos es van agrupar davant de l'establiment, amb por d'acostar-se massa, perquè coneixien les reaccions d'aquella dona. La Teta, que era a dalt observant-ho, en passar en Montserrat per davant i no aturar-se, deduí que potser havia estat ell l'autor de la malifeta, coneixent que era component d'una colla de bromistes, i l'escridassà. El nostre personatge sempre havia dit que sabia qui ho havia fet, però declarant-se personalment innocent. Sembla que en acusar-lo sense causa, va decidir-se a composar aquesta cançó per fer la punyeta a aquella dona." 

"La Teta Forra, originàriament anomenada Tieta Forra, esdevingué un personatge molt popular a Banyoles. Aquest motiu ve de ser soltera, o sigui tieta, com es diu popularment, i suposadament estèril, o sigui, forra. Tenia un tarannà ben peculiar, [...] tenia una personalitat molt forta i anà perdent la relació amb els de casa i també amb molts dels veïns. Per tant, gaudia de poques amistats."
 
I referent al senyor Gratessimolses, el llibre ens diu: "Aquest motiu, per cert ben estrambòtic i d'origen desconegut, inventat segurament per no esmentar el nom del secretari del Jutjat de Pau de Banyoles, senyor Lluís Genover, es desconeix quina arrel tenia, [...] portava una barba de bones dimensions. Per això s'hi escau que a la cançó es parli d'afaitar. Tots els testimonis coincideixen a dir que era una gran persona, però la seva intervenció per esbrinar el que havia succeït, li va portar l'al·lusió satírica a la qual es refereix la cançó."

Josep Maria Massip, un dels autors del llibre, ens ha fet arribar aquest afegit sobre el senyor Genover: 

"Quan a la cançó deien quelcom com "gratacimolses", que no sabíem el que era, finalment té una explicació molt lògica, atesa la vinculació d'en Montserrat Lavall amb la indústria tèxtil: Cimolsa és la part d'una peça de drap de llana. Es veu que també podria haver-se aplicat quan en teixir-la amb el teler, s'hi produïa un embolic, segons sembla."
 
"El personatge autèntic que descriu Montserrat Lavall a la cançó, era el senyor Genover, portava barba i podria ésser que la gratés amb freqüència. Així en Montserrat el volgué particularitzar: "el senyor Gratacimolses" o "Grata cimolses", com s'hauria d'haver escrit. De fet, era persona benestant del qual no hi ha dubtes sobre que la portés descurada, ni molt menys."

La Francisqueta Gibert era filla de mallorquins establerts a Banyoles als inicis del s. XX. De petita havia anat a l'escola La Vila (Baldiri Reixach) i, fora de l'escola, al Casal de Magdalena Aulina. De soltera va treballar a la sastreria Clè de Banyoles.