Lletra:

Aquella noia bonica 
que passava tant de temps
recolzada a la finestra,
sobre un munt de fems.

Eren un parell de joves
que havien fet molt parlar,
i la primavera passada
l'amor d'ella es va estroncar.

I per (ai)xò aquí se conta
que ella a(n) ell ja li va dir:
- Si te he visto, no me acuerdo;
noi, no pensis més en mi.