Vés al contingut

Cançons

Jo cantar bé cantaria

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
14/11/1928 (Cornellà del Terri)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Apresa a casa, de pares i avis

Enregistrament realitzat per la seva néta, Neus Santamaria, l'abril de 2014. 
 

 
 
Imatge
Les formiguetes
Lletra

Io cantar bé cantaria
si tenia bona veu,
què diran la gent que em sentin
voleu cantar i no sabeu.

Corrandes en cantaria,
corrandes en cantaré,

en tinc les butxaques plenes
i un sac en deslligaré.

La talura, lura, lura,
la talura què vol dir?
Tres pardals amb una espiga

no s'hi saben avenir.

La talura, lura, lura,
la talura què vol dir?

Tres fadrins amb una nina
no s'hi saben avenir.


 
Observacions

Són quatre corrandes (cançó d'origen improvisat) de les quals en tenim referències en diversos cançoners vells:

Amb certes variants, tant la primera com la segona apareixen recollides per Pau Bertran, publicades l'any 1885 dins "Cansons i follíes populars": aquesta és la primera i aquí hi ha la segona. La primera corranda també està recollida el mateix any per Pierre Vidal al volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya".

La tercera i la quarta són unes corrandes més complicades de localitzar: la fórmula dels dos últims versos ja la trobem recollida també per Pau Betran i Ros que en publica un exemple de Collbató -Baix Llobregat- al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885):

—Dos pardals en una espiga
no s' hi poden sostenir, 
dos fadrins en una nina 
no s' hi poden avenir.
— Si 1'espiga es reforsada 
els pardals s' hi atindrán, 
si la nina es amorosa
els fadrins s' hi avindrán.

O també n'hem trobat exemples molt semblants a la revista "Catalunya artística" de l'any 1901, recollides com a "corrandas populars" per General Ginestà:

Dos pardals en una espiga 
no s'hi poden sostenir;
dos fadrins en una nina 
no s'hi poden avenir.
Si l'espiga es reforsada
dos pardals si sostindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s'hi avindrán.  
       Collbató -Baix Llobregat-


Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir; 
dos galans ab una noya
no s'hi poden avenir. 

Si l'espiga n'es grosseta 
dos pardals s'hi sostindrán
si la noya n'es bonica
dos galans no s'hi avindrán. 
        La Gleva -Osona-

De la fórmula "La talura, lura, lura" Joan Amades en fa referències al Costumari Català referent a l'estiu. Recopila una cançó-dansa de les filades que inclou un text semblant:
 
Jo cantar bé cantaria
 
I afegeix: 
 
"... Un altre detall interessant que cal observar, dins del pla d'idees que ens ocupa, és la recobla de la cançó de tasca i de dansa alhora. La tal·lara, o tal·lura, era un ball extremadament llicenciós, fet al so d'una cantarella encara més atrevida. El retret d'aquest ball, tan alegre, en la lletra d'una cançó de dansa, sembla que vingui a establir relació entre els dos balls, la qual concorda plenament amb el sentit que creiem que té el ball de la filada...".
 
També n'hem trobat diverses referències al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) del mateix Amades i Francesc Pujol
 
"Ball de l'ental·lura"
L'ental·lura, lura, lura,
l'ental·lura, lura, là;
qui sap ballar l'ental·lura
pot anar pel món enllà.
 
Al mateix temps, hem trobat dues anotacions a l'article "Termes sense significat" d'Amades al llibre "Homenaje a Fritz Krüger", vol.1) :

La tal·lara del meu pare 
fa ballar la mare al llit 
cantant-li una cançoneta 
que dura tota la nit.
 
La tal·lura, luralura,
la tal·lura, lura là
qui sab ballar la tal·lura
pot anar pel món enllà.
 
 
La Maria viu a Pujals dels Cavallers i va néixer a Pujals dels Pagesos, dos nuclis del municipi de Cornellà del Terri.