Cançons

Són quatre corrandes (cançó d'origen improvisat) de les quals en tenim referències en diversos cançoners vells:

La tercera i la quarta són unes corrandes més complicades de localitzar: la fórmula dels dos últims versos ja la trobem recollida també per Pau Betran i Ros que en publica un exemple de Collbató -Baix Llobregat- al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885):

—Dos pardals en una espiga
no s' hi poden sostenir, 
dos fadrins en una nina 
no s' hi poden avenir.
— Si 1'espiga es reforsada 
els pardals s' hi atindrán, 
si la nina es amorosa
els fadrins s' hi avindrán.

O també n'hem trobat exemples molt semblants a la revista "Catalunya artística" de l'any 1901, recollides com a "corrandas populars" per General Ginestà:

Dos pardals en una espiga 
no s'hi poden sostenir;
dos fadrins en una nina 
no s'hi poden avenir.
Si l'espiga es reforsada
dos pardals si sostindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s'hi avindrán.  
       Collbató -Baix Llobregat-

Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir; 
dos galans ab una noya
no s'hi poden avenir. 

Si l'espiga n'es grosseta 
dos pardals s'hi sostindrán
si la noya n'es bonica
dos galans no s'hi avindrán. 
        La Gleva -Osona-