Cançons
La joia de l'Empordà
Entrevista realitzada per Àngel Daban, a inicis dels anys 80. La fotografia l'ha proporcionat Joan Arnau.
A la plaça de la vila
està plena de gent.
Pageset i pageseta, d(i)cidits,
se'n van a la plaça
i a lluir el ric vestit.
-T'estimo(c), dolça amor,
com la papalloneta
que busca perfums de olor,
i a l'hermosa roseta
nascuda al mig del bosc.
Tralaralà, lalà,
tralalà, lala.
(I)a en toquen el tamborino,
no cal estar distret,
que el peu i la barretina
fan el saltironet.
Passen dies, passen mesos,
també pass(a) un any,
la pagesa en els seus braços
té un infant;
(i)a no balla la sardana com llavors
i a dintre ses entranyes canta una cançó,
lalalà, lalalà...
-T'estimo(c), dolça amor,
com la papalloneta
que busca perfums d(e) olor,
i a l'hermosa floreta
nascuda al mig del bosc.
Tralaralà, lalà
tralalà, lala.
Sembla ser que es tracta d'una sardana d'Isidre Molas i Font (1899-1969) composta l'any 1927. Amb el mateix títol però, també coneixem una altra sardana de Pep Ventura.
