Les cobles del Ram

Nom de l'informant: Jaume Planas "Met"

Data i lloc de naixement: 1891

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

Lletra:

(...)
el sant diumenge del Ram,
les taules són parades
de palmes i de rams,
de palmes i de rams.

De llor i aulivera, i un ciri molt galant.
I a dalt del paradiso   si n'hi ha un banc molt gran,
l'un cap (a) hi seu Sant Pere, l'altre hi seu Sant Joan.
Al mig dels dos deixebles,   Jesús (a) hi fa gran plan.
Se(u) mare preciosa li plora al seu davant.
-De què ploreu, Vós, Mare,   de què ploreu, Vós, tant?
-Ai, fill preciosíssim,   bé tinc que plorar tant,
són tres de companyia,   la mort te van cercant;
l’un és el malvat Judes, l'altre n'és Barrabam,
l'altre és el barataire,   que sempre està baratant;
barataria Déu lo Pare, trenta diners d’arjan.
Tota la nit se'l juguen, la nit del Dijous Sant;
diven(d)res al middia i en creu lo van clavant.
Mentres Jesús clavaven,   beure va demanant.
Jesús demana beure,   beure li van donant;
un sutge i un vinagre, i un fel molt amargant.
Mentre Jesús bevia, terra va tremolant.
De què tremoles, terra?   De què tremoles tant?
-(A) us enviaré un càstig   que se'n recordaran;
faré secar les vinyes, també los blats pel camps,
los aucellets que volen   morts en terra cauran.
Les pedres precioses   pel mig se partiran;
les criatures xiques   ara no naixeran.
Ai Mare, si això feien,   ai Mare, si això fan,
(?) se salvarien,   que no se salvaran;
compraran un rosari,   sovint los passaran.

Dolor tinguereu, Verge,
dolor tinguereu gran;
de veure los martiris
de vostre pur infant.

Observacions:

Trobem recollida aquesta balada, coneguda normalment com "Les cobles del Ram" o "Goigs del ram", en fulls solts (1 i 2), en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i en menciona el parentiu amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom d' El castigo.

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Segons explica Joan Amades al segon volum de "Folklore de Catalunya" (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."

En Met Planas vivia a Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols).

Partitura:

Les cobles del Ram - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.