Lletra:

I a la voreta del mar
n’hi ha una nineta,
n’hi ha una nineta,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan (d)e fou a mig brodar,   li mancà seda;
ja en veu venir un mariner   de llunyes terres.
-Mariner, el bon mariner,   tindríeu seda?
-Quina seda voleu vós,   groga o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu dalt de la nau,   i trieu seda.
Mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s’hi ha (a)dormideta.
Quan ella se despertà   es trobà llunys terres.
-Mariner, el bon mariner,   torneu-me en terra;
de tres germanes que sóc,   sóc la més bella.
L’una es casada ab un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No sereu marinera, no,   que sereu reina,
sóc el fill del rei Arnau   de l'Anglaterra.
Fa set anys que corro al mar,   per trobar una nineta.