Lletra:

I a la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan ne fóra a mig brodar,   li’n falta seda;
(i)a en veu venir un mariner   de llunyan(e)s terres.
-Mariner, bon mariner,   si (e)n porteu seda?
-De quina seda voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull (i)o,   que en brodo(c) ella.
-Pugem a dalt de l’(arnau),   trobarem d'ella.
Quan dalt de l'(arnau) va ser   (…)
Mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s’és (a)dormideta.
Quan ella se'n despertà,   trob(a) llunyan(e)s terres.
-Mariner, bon mariner,   porteu-me en terra,
que les aigües de la mar   me'n donen pena,
me'n donen pena i dolor,   i gran tristesa.
De tres germanes que som,   sóc la més bella;
l’una es casada amb un duc,   l’altra és princesa,
i (i)o, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No en sou marinera, no,   que en sereu reina,
la reina de Portugal   o d’Inglaterra.