Cançons
Amb una vila que hi ha a la costa
Amb una vila que hi ha a la costa,
n’hi ha una masia molt important,
que de família són trenta i quatre,
entre avis, pares, tiets i germans.
Cada vegada que a Barcelona
sols per fer compres tenen d’anar,
tots trenta-quatre surten de casa
com un exèrcit tot ben armat.
-On van? On van?
On van? Tothom els hi pregunta.
-A un van? A un van?
A un van, tota la colla junta?
A un van? Ve(i)am,
ve(i)am unt entraran.
-Ustedes tiran por la Rambla arriba,
tot procurando de no ensopegar,
i arribaran a la Puerta Ferrissa,
y allí se meten sin de preguntar.
(Con) són a la Rambla,
veuen un grupo que bada
davant d’un cego que canta
una cançó aixís:
Sofía tenía la manía
de que le tocaría
el gordo de la lotería.
Y al lotero,
con un gordo lotero,
con un gordo lotero
dice que le obsequiaría.
-Prou.-
No hem trobat aquesta cançó, probablement un cuplet, recollida enlloc més. Els versos finals en castellà els hem trobat formant part del sainet líric "Serafín el Pinturero o Contra el querer no hay razones" (1916), amb lletra Carlos Arniches (1866-1942) i Juan G. Renovales (1847-1930) i música de Luís Foglietti (1877-1918) i Celestino Roig (1887-1945), tot i que la indicació "imitando en todo a una cupletista" fan pensar que podrien haver format part d'un cuplet independent i més antic.

