Cançons
Cançó dels pescadors
Pescadors! I una cançó cantem-ne,
pescadors! Cantem, cantem-la tots.
Tant si en som (xavaguistes)
com si ens nem a l’artó,
i una cançó cantem-ne,
cantem, cantem-la tots.
Pescador, bon pescador,
hala, sin tardança,
anem-se’n a calador,
anem-se’n a calador
ara que és bonança.
I amb garbitanes cegues,
bon rai i salabret,
durem la (moixonera)
per proveir l’esquer.
Nanses i boleros,
llences, volantins,
per llagostes, meros,
raps i llagostins.
Peces anxoveres
per si hi ha senyals,
o de més ampleres
per a sardinals.
I ara que és bo,
tinguem tots ànsies
per guanyar rals,
perquè no es quedaran en l’aire
los temporals.
Sapiguem fe(r)-n(se)
i un raconet,
per a vale(r)-n(se)
quan vingui el fred.
Ai, quina alegria!
Al Tossense a(n)irem,
vi de malvasia
i allà hi trobarem.
Vi de totes marques
sempre en té en Narcís,
i a sota sa tenda
n’és un paradís,
i a sota sa tenda
n’és un paradís.
Es tracta d'una cançó en forma de sardana, escrita i composta pel músic Narcís Darder i Dellonder (1861-1934). Segons llegim al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), era una cançó molt coneguda a Tossa i moltes persones entrevistades la recordaven. El cafè "Tossense", al qual fa referència la lletra, era regentat pel propi Narcís Darder.