signatura_PNC2022.jpg

Cançó dels Paus

Nom de l'informant: Conxita Casadesús i Garriga  "de Can Pitera"

Data i lloc de naixement: 23/03/1949 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

On, com i de qui la va aprendre: De la seva tia àvia Maria Pons i Dellonder, present en el moment de la gravació als seus 103 anys.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Un Pau, dos Paus,
tres Paus, quatre Paus,
cinc Paus, sis Paus,
set Paus, vuit Paus,
nou Paus
no valen un Gitano
per fer lluir un sarau.

Un Pau d’aquesta vila,
jo no el nomenaré,
se’n va anar a la drecera
a esperar un peroler.
Li demanà tres duros
per a pagar un sarau;
vergonya me’n daria,
d’anomenar-me Pau!

Un Pau, dos Paus,
tres Paus, quatre Paus,
cinc Paus, sis Paus,
set Paus, vuit Paus,
nou Paus
no valen un Gitano
per fer lluir un sarau.

Observacions:

Es tracta d'una cançó local de Tossa. Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025) hi llegim el següent:

"Na Maria Pons ens va facilitar la següent informació sobre Paus i Gitanos: Molt antigament (s. XIX), a Tossa hi havia dues sales de ball i dues societats: es Paus i es Gitanos, amb molta rivalitat per organitzar festes i saraus. La societat des Gitanos la formaven la clase més benestant i la des Paus la classe més modesta. Totes dues societats tenien la seva vestimenta i les seves banderes, que treien per les passades (rues) de Carnestoltes. La vestimenta des Gitanos era una túnica negra que a l'esquena duia unes estisores obertes, de color vermell".

Sembla ser que aquesta cançó fa referència a una vegada que els Paus van haver de demanar diners per poder organitzar un sarau. Per saber-ne més, pot consultar-se el capítol "Les sales de ball" del dotzè volum dels Quaderns d'Estudis Tossencs, "Llegendes i tradicions de Tossa cantades per Vicenç Esteban Darder" (Eva Pinyol i Llésera i David Moré i Aguirre, 2014).

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.