Observacions:

Es tracta d'una cançó local de Tossa. La Roser Darder la va cantar emmarcant-la en una anècdota que tot seguim reproduïm:

“I vet aquí que a Vila Vella hi havia dos germans, que eren molt humils, molt pobres, pobrets. I venia la festa. I la germana volia anar a ballar es contrapàs. I no tenien quartos, però tenien alguna eina; i es varen vendre una podadora per poguer-se fer un cos. I no n’hi va haver prou; i es van haver de vendre una destral per poguer comprar per mànigues. El dia que havien d’anar a ballar, la noia es va posar tota mudada amb es cos nou. I era el dia que havien de pastar, perquè havien acabat el pa, i allavores tothom pastava a casa seua. I va dir en es seu germà: “Ara no podré anar a ballar, que hauré d’anar a pastar”. I el germà li va dir: “No t’apuris, ja pastaré jo. Com se fa, que no ho he fet mai?” La germana li va explicar com se feia per fe es pa, i diu: “Bueno, ja te’n pots anar”. Vet aquí que sa noia, tota mudada, se’n va anar cap a ballar es contrapàs. Mentres ballaven, i es noi nava pastant, se li va aigar la pasta; i no sabia com fer-ho; i se’n va anar a posar as costat de sa germana, i amb el so del contrapàs li va cantar…”

Per saber-ne més es pot consultar el dotzè volum dels Quaderns d'Estudis Tossencs, "Llegendes i tradicions de Tossa cantades per Vicenç Esteban Darder" (Eva Pinyol i Llésera i David Moré i Aguirre, 2014), on es recull la cançó amb el mateix títol que presentem.