Lletra:

I un xicot i una xicota
que viuen al Poble Sec,
la xicota es diu Ramona
i el jove es diu en Tonet.

Són dos tipus de presència
que viuen enamorats
i, amb el temps que se festegen,
ja en podrien ser casats, sí!

El dia que es muden
per sortir a passeig,
tothom d'allà al barri
diu que els (a) segueix.

La noia n'és maca
i el noi eixerit
i perquè no els vegin
van a Montjuïc.

I un diumenge per la tarda
que el calor (a)pretava un xic,
van anar a p(r)endre la fresca
cap a dalt de Montjuïc.

I se'ls va fer vespre
i travessant un bardissar,
com que pobrets no s'hi veien
diu que es varen enganxar.

Plora la Ramona,
plora sospirant,
treu-me aquesta punxa
que tinc al davant.

En Tonet corria,
sense perdre temps,
ja li'n treu la punxa
(a)mb un escuradents.

I el dimoni de la punxa
n'ha donat molt que pensar,
perquè cada dia el metge
la té d'anar a visitar.

Totes les veïnes deien:
-Això no és pas re(s) de nou,
i la pobra Ramona es queixa
que la punxada li cou.

Ta mare....
deia en els veïns,
segur que la punxa
li ha quedat a dins.

Les veïnes deien
no us heu d'espantar,
que si la té a dintre
ja li sortirà.

I jugant a joc de bitlles,
la Ramona i en Tonet,
quasi tot dos s'enfadaven
perquè ell no tirava dret.

La Ramona furiosa
al moment s'hi va quadrar,
va fer sis rondes de punyo
a(m)b el bitllot a la mà.