Lletra:

L’orquesta de La punyalada
tocava un tango dolç i fi,
i jo vaig (a)nar a(n) el ball aquell
per ballar i poguer-me divertir.

Em vaig fer amic amb una nena
guapa i rossa com un fil d’or,
i al veure-la tan encisera
tot de seguit vaig declarar-li el meu amor.

Mentres aquell tango ballàvem
amb frases dolces com la mel,
vaig procurar fer-la meva
i ella em jurà ser fidel.

I al cap de molt poques setmanes,
ja vaig anar-la a acompanyar
i allà a les platges de Sant Elm
nostres passos vàrem encaminar.

I allà a sota de una penya
contemplant el mar immens,
nostres llavis s'ajuntaren
i tot seguit vàrem perdre els coneixements.

I ella se'n torna tota roja
i jo vermell com un pebrot
i per més que ho intentéssim
cap gosava dir-se un mot.

Però la nena més refeta
s’alça i baixet em diu:
- Anem, que el sol se’n va a la posta
i som molt lluny de Sant Feliu.

I en arribar l'altre diumenge
aquella nena em va deixar;
jo recordo el jorn aquell
que amb prou feines podia caminar.

Vaig anar un quants de temps en crosses
siguent la burla de la gent,
sentint que tot baix murmuraven:
- Li ve d’un tango que li ha anat molt malament.

Des de llavors quan sento música,
em ve una mena de tristor
perquè recordo aquell tango,
causa de ma perdició.

No voldria que cap més rossa
em tornés carregar els neulers.
Fora tangos ni romanços,
jo no vull ballar mai més.