Vés al contingut

Cançons

El gran ball de l'Empordà (sardana)

Data i lloc de naixement
1928 (L'Escala)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"
Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER:
Imatge
Rossinyol que vas a França
Lletra

Ballarem la sardaneta,
com tenim ja de costum
d'empunyar unes manetes
dintre, dintre nostres punys.
D'empunyar unes manetes
dintre, dintre nostres punys.

Apa, minyons, 'nem a ballar
que ja ha arribat la festa
i el gran ball de l'Empordà.
Lalalà, lalalà.

Vosaltres, nenes hermoses
que a la plaça aneu voltant
presumint les vostres formes
quan trobeu algun galant.

Apa, minyons,
enganxem-se tots a la sardana
que és la joia més gran que hi ha;
balls bonics com els de Catalunya
cap més puesto els a saben ballar, ballar, ballar,
cap més puesto els a saben ballar.

La festa ja n'és arribada
tots els camps són plens de flor
ja l'espiga n'és granada
ja glategen nostres cors;
el rossinyolet de l'arbreda
de la voreta del riu
i alegre la femelleta
que couant està en son niu
sí, en son niu, sí, en son niu.

De vosaltres tendres nenes
demanem un cop de mà
que aconselleu a n'els joves
que es deixin de tot jugar.
Principalment al canari
que en sol picar de debò
i les raons que ell en porta
solen ser de gran valor
De gran valor, de gran valor! 

Observacions

No hem trobat aquesta sardana recollida enlloc més.

Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).