Cançons
El gran ball de l'Empordà (sardana)
MATERIAL CEDIT PER:
Ballarem la sardaneta,
com tenim ja de costum
d'empunyar unes manetes
dintre, dintre nostres punys.
D'empunyar unes manetes
dintre, dintre nostres punys.
Apa, minyons, 'nem a ballar
que ja ha arribat la festa
i el gran ball de l'Empordà.
Lalalà, lalalà.
Vosaltres, nenes hermoses
que a la plaça aneu voltant
presumint les vostres formes
quan trobeu algun galant.
Apa, minyons,
enganxem-se tots a la sardana
que és la joia més gran que hi ha;
balls bonics com els de Catalunya
cap més puesto els a saben ballar, ballar, ballar,
cap més puesto els a saben ballar.
La festa ja n'és arribada
tots els camps són plens de flor
ja l'espiga n'és granada
ja glategen nostres cors;
el rossinyolet de l'arbreda
de la voreta del riu
i alegre la femelleta
que couant està en son niu
sí, en son niu, sí, en son niu.
De vosaltres tendres nenes
demanem un cop de mà
que aconselleu a n'els joves
que es deixin de tot jugar.
Principalment al canari
que en sol picar de debò
i les raons que ell en porta
solen ser de gran valor
De gran valor, de gran valor!
No hem trobat aquesta sardana recollida enlloc més.
Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).
