Cançons
Anem cap a la font
Ai nem, nineta, nem,
anem cap a la font,
que l’aiga n’és fresqueta
i els fadrinets ja hi són.
Allà n’enraonarem
paraules de l’amor;
adeu-siau, nineta,
que m’has robat el cor.
El cor me n’has robat,
i si me’l vo(l)s tornar,
que l’aiga n’és fresqueta
i és bona per cuinar.
No hem trobat aquesta cançó recollida en cap cançoner antic.
Als Materials Rossend Serra i Pagès de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya hi apareix recollida la primera estrofa, en una versió de la Conca de Barbarà.
Al seu article "Anar a la font" (Sarment, Centre Cultural de Balsareny, 2011), sobre la tradició de reunir-se al voltant de fonts i ponts, Jordi Planes i Casals també en menciona els quatre primers versos:
Anem, anem, anem,
anem cap a la font,
que l’aigua n’és fresqueta
i ara els fadrinets ja hi són.
