Lletra:

Jo sóc el fill de ningú,
i en el món ningú m'empara;
jo sóc el fill de l'hospici,
golfo perdut, fill del vici
per no conèix(re) una mare.

Quan va despertar,
prop d'ell va trobar
una creu de brillants rodejada.
Li haurien comprat
però ell l'ha tornat
a una vella senyora endolada.

Que donant-li diners li ha dit:
- Té fill meu, per comprar-te un vestit,
a ta mare tu els has de donar.
I aquell noi vergonyós contestà:

Jo sóc el fill de ningú,
i en el món ningú m'empara;
jo sóc el fill de l'hospici,
golfo perdut, fill del vici
per no conèix(re) una mare". 
 
Sentint el relat d'aquell desgraciat,
la senyora se'l mira i sospira:
- Si en vols fer bondat, mare ja has trobat,
tu seràs el consol de ma vida.

I aquell noi que anava pel carrer
se n'ha fet tot un home de bé.

Preneu aquesta cançó 
dels fills que ningú els empara;
si algú els criés o bé els guiés,
els hi volgués fer de mare,
foren honrats algun dia.