Don Joan i don Ramon

Nom de l'informant: Gracieta Puigvert i Carreras "Àvia Gracieta de Cas Pitxat"

Data i lloc de naixement: 25/03/1892 (Palafrugell)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Lletra:

Sa mare la'n veu venir   per un camp que verdejava,
collia roses i flors i violetes boscanes.
-De un ve lo meu fillet,   de on ve el meu fillaire?
-Vinc de casa lo barber,   qu(e) una sangria m’ha dada.
-Mal vinatge lo barber,   i el metge que l’ha ordenada!
-Mare, no em di(gu)eu això,   que vós en teniu la causa.
Un trist fill que n’heu tingut,   ja l’heu fet anar en batalla;
a batalla del rei   n’hi van molts, no en tornen gaires.
I jo trist si n’he tornat,   amb coranta-nou llançades,
el cavall porta les nou,   i jo, trist, porto les altres.
Mare, neu-me a fer lo llit,   correu i no en tardeu gaire;
mare, (con) jo seré mort   fareu tocar les campanes.
I la gent preguntarà:   -De qui toquen a mort, ara?
-Del fill de l’Empollastret,   que n’ha mort a la batalla.
El cavall l’enterrareu e n el fondo de l’estable,
i en a mi m’enterrareu   en el fondo de (...).

Observacions:

Es tracta d’una balada estesa arreu d’Europa. En català ja la trobem recollida amb aquest títol a partir del s. XIX. Al “Romancerillo catalán” (1882), Milà i Fontanals l’anomena “El guerrero mal herido”. Pelay i Briz n’inclou tres versions – una de les quals marcada com a mallorquina – al tercer volum del recull “Cansons de la terra” (1871), amb el títol “D. Joan i D. Ramon”. Briz escriu:

“¿Serán aquesta cansó y la que la precedeix, dos trossos de una ó duas versions primitivas sanceras? ¿Serán dos cansons diferentas? Dos cansons diferentas no las creyem. Dos trossos de dos versions en diferent metro, potser. En totas las versions estrangeras també hi entra lo cavall y en unas mort embruixat, en altras plé de nafras, y no 'n manca una que 'l fa finar sense camas perque una bruixa las hi talla.”

A l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya també apareix recollida en diverses ocasions, per exemple a Menorca en la missió de recerca Samper-Ferrer de 1932.

Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir especifiquen que a Tossa es cantava amb la melodia d'una altra balada, "La mort de l'enamorada".

Partitura:

Don Joan i don Ramon - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vila i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.