Cançons
Gerineldo
-Carinelo, Carinelo, mi camarero pulido,
quién te tuviera una noche tres horas a su albedrío.
-Como soy vuestro criado, burlaros queréis conmigo.
-No me burlo, Gerineldo, que de veras te lo digo.
Han dado las once y media, Gerinelo va al castillo
con zapatitas de seda para no ser sentidito.
Cada escalón que subía le costaba un suspirito,
y cuando traspuso el último la princesa lo ha sentido.
Es tracta d'una balada del cançoner castellà. La trobem recollida arreu de la Península Ibèrica amb noms com "Gerineldo" o "Gerineldo y la infanta". A la majoria de versions recollides a Catalunya s'hi observen interferències importants de la llengua catalana, tot i que la que presentem és enterament en castellà.
El primer en deixar-ne constància escrita fou Manuel Milá i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "Gerineldo". L'any 1893, confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster amb el nom de "Gerinel·lo".
L'any 1911, Julita Farnès en publica un fragment de Tossa de Mar al núm. 197 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.
Més endavant, al voltant de l'any 1920, també fou recollida dintre el Cançoner del Ripollès, aplegada a Les Llosses amb el títol de "Garineldo".
Dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem unes quantes versions. Per exemple, aquesta de l'any 1924 aplegada a Sant Esteve d'en Bas, aquesta altra de l'any 1925 a Olot o una altra versió aplegada l'any 1927 a l'Alt Empordà.
Al llibre “Tossa. Cançons d’abans” (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir escriuen que era una cançó molt popular a Tossa, on es coneixia amb el nom de "Carineldo".
