Observacions:

La majoria de referències que trobem d'aquesta cançó rítmica la citen com a "Els esclops de Déu": amb el títol que presentem la trobem només anomenada l'any 1904 a la revista satírica "La tralla del carreter" i l'any 1908 "La esquella de la Torratxa" en fa una versió política de l'època. L'any 1916 al setmanari "La Nació" apareix anomenada com a cantarella del joc infantil que recordaven voluntaris catalans des de les trinxeres del nord de França de la Primera Guerra Mundial. 

La trobem recollida per primer cop al llibre "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló molt ben descrit, amb el títol "Amb els esclops" i amb aquesta lletra:

Amb els esclops d'En Pau
fangava En Joan;
cantava el gall.
En Pere li va al darrera
amb el tipi tipi tam.

L'any següent es recull a la revista infantil La rondalla del dijous amb aquest text:

Els esclops de Déu
en fangaven
Sant Joan triava gram,
Sant Pere li va el radera,
amb el tripi tripi tram.

L'any 1925 n'hi ha una versió recollida a Girona i descrita com a joc infantil dins la revista setmanal "Catalana", amb el nom de L'esclopet:

Els esclops de Deu
fangaven.
Sant Joan
triava'l gram.
Sant Pere
li va al darrera
ab el séu
pitrim, pitram,
pitrim, pitram.

També es troba recollida com a cançó de taverna en un parell d'ocasions dintre l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1926 a Barcelona, d'un home del Berguedà, i l'any 1934 a Prats de Molló.

En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons.