Observacions:

Es tracta d'un curt fragment de la sardana de temàtica local escrita per Josep Pol i Pujató (Pepet Pol), d'Arbúcies, i Enric Guasch i Poudevida, de Santa Coloma de Farners. Va ser composta durant el primer quart del s. XX arran de la construcció d'una màquina per mecanitzar el treball, que fins aleshores es feia manualment, als boscos de castanyers de Les Guilleries. El resultat sembla que va ser un fracàs rotund.

La màquina va crear un malestar enorme entre la gent de l'ofici, que veia perillar la feina. Pensaven que els faria la competència i que podria assumir tota la producció del poble. Val a dir que la màquina fracassà perquè, quan trobava un nus, allà on la persona el sorteja i el passa, no ho podia fer i petava el rodell. Per aquest motiu, la gent de l'ofici cantava aquesta cançó irònicament.

A l'article de l'historiador Roger Zamorano anomenat "Castanyes i rodells. L'explotació forestal del castanyer al Montseny i les Guilleries" s'explica:

"Avui encara és possible trobar algun roder que us canti la sardana de la maquinària, una de les poques sardanes amb contingut social, en què es fa burla de l'intent dels propietaris forestals de fabricar una màquina de fer rodells. Fou molt popular a la seva època, ja que no hi havia festa dels roders en què la cobla no interpretés la sardana de la maquinària (...)".

En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons com aquesta.