Observacions:

Tot i trobar-ne referències a Occitània que podrien esclarir l'origen de la cançó, la primera recopilació d'aquesta cançó-dansa en català la trobem amb el títol d' "El labrador", aplegada per Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853).

També està inclosa dintre "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós anomenada com la cançó del pagès:



Més tard, també la recull amb una versió igual de curta Pierre Vidal, al volum tercer del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1887).

Sara Llorens la recopila a "El cançoner de Pineda" de l'any 1931, explicant-ne la coreografia. També remarca que, abans de 1860, la ballaven només els homes al carrer, que després caigué en desús i passà al domini de les criatures.

Apareix també al “Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors” (1936) de Francesc Pujol i Joan Amades i, ja a l'any 1952, al Costumari Català de Joan Amades, on se'n recull la coreografia, la partitura i el text de la versió més coneguda, aplegada a "(...) la Vall d'Olot, la Garrotxa, Vall d'Hostoles, Empordà, Girona i Guilleries”.

L’any 1968, Joan Manuel Serrat inclouria la cançó al disc “Cançons tradicionals”.

En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons.