Cançons
Demà si Déu vol
Demà si Déu vol
a(n)irem a gafar el barco,
cap a Melilla sense por irem;
a(n)irem al camp
que el meu promès va caure,
a(n)irem al camp,
li besarem la sang.
I aquell bassal de sang que n’hi havia
era la prova que trencava el cor;
era la joia més apreciada,
deixa’m plorar, deixa’m plorar,
que ar(a) ell és mort.
Descolgaré la terra del seu sobre,
descolgaré la terra del seu cap,
i (a)hi posaré un lletrero que digui:
"Aquí descansa el meu primer amor".
Hi pensaré tota la meva vida,
no em casaré, i li seré fidel,
i pregaré que, al deixar aquesta vida,
ens poguem retrobar tot(s) dos al cel.
No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó-lament per un soldat mort, que hem d'emmarcar en la Guerra del Rif (1920-1926).
En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons com aquesta.