El mal metge

Nom de l'informant: Joan Pinatella i Julià

Data i lloc de naixement: 09/01/1928

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: Fent de mosso a Fontcoberta, mentre espellonava i desgranava blat de moro.

Lletra:

I una cançoneta nova   bé la’n sentireu cantar,
treta n’é d’una minyona   de la vila de Llançà.
Dos fadrins que la’n festegen,   tots tres s’hi volen casar;
un estudia per metge   i l’altre per capellà,
se’n van a Barcelona,   Barcelona a estudiar.
Dos fadrins que la’n festegen,   tots s’hi volen casar;
seu mare li’n don llicència,   son pare no li’n vol dar.
Caterineta en cau malalta:   -Quin metge irem a buscar?
-I aquell de Barcelona,   que m’hi podia casar.
I quan en puja l’escala,   ja la’n sentí sospirar,
i arriba dintre el quarto: -Caterineta, com ve i com va?
-I molt mal, el senyor metge,   i molt mal, ja pot comptar.
-I en té les febres malignes,   potser això la matarà.
Ara bé me la’n daríeu,   si me la’n poguéssiu dar;
ara bé me la’n daríeu,   ara no us la vu(i) pas.

Observacions:

Els dos primers versos pertanyen a la balada "La noia de l'Empordà", recollida ja per Manuel Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1884) amb el títol "La nina del Ampurdán". En aquest mateix arxiu en recollim una versió semblant de Girona.

A partir del tercer vers és la balada "El mal metge". La primera referència que en tenim és al cinquè volum de "Cansons de la terra", de l'any 1877, on Francesc Pelagi Briz la recull amb el títol "Lo metge".

Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) sota el títol "El mal médico".

També la trobem aplegada a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en diverses ocasions. Per exemple, aquesta versió recollida l'any 1925 a Olot o aquesta altra recollida a Figueres l'any 1926, ambdues amb el títol "Caterina".

En Joan Pinatella va néixer a Corts. De molt jove va anar a treballar de mosso a Fontcoberta, on va aprendre aquesta cançó.

Partitura:

El mal metge - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Albert Massip, l'agost de 2012.