Observacions:

És una de les moltes variants de la cantarella que es canta arreu de Catalunya per fer cagar el tió. Pel que hem trobat a la premsa antiga, sembla ser una tradició més aviat rural que es va anar escampant arreu:

- 23/02/1890. La comarca del Noya (Sant Sadurní d'Anoia).
- 05/01/1895. Lo Geronés (Girona). "Però los barcelonins no fan lo que fem nosaltres á la provincia de Gerona: no fan cagar lo tió".
- 25/12/1895. La Lealtad (St. Feliu de Guíxols).
- 20/12/1900. Catalunya Artística (Barcelona). Sobre tradicions a Sitges i al Vallès.
- 24/12/1905. Font Nova (Camprodon).
- 31/07/1906. El Cim d'Estela (Berga). Sobre una masia de Les Planes.
- 25/12/1909. El Puigmal (Ripoll).
- 29/12/1912. Baix Empordà (Palafrugell).

N'hi ha recollides diverses, des de més simples a més complexes i barrejades amb altres cantarelles populars.

L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.