Observacions:

La primera referència que hem trobat d’aquesta cançó és al número 257 del diari esportiu “Xut!” de l’octubre de 1927, on s'anomena com a cançó popular. També a "La Publicitat" del 10 de setembre de 1929, tot i no escriure-la, se l'anomena com a "monòtona cançó" cantada pels excursionistes de l’època al tren. Amb dues revistes són consultables a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). 

L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.