Cançons
La bella Giralda
La bella Giralda
s'escalda, s'escalda,
la bella Giralda
s'escalda del cul.
En Peret li cura,
li cura, li cura,
en Peret li cura
amb oli del llum,
amb oli del llum.
Amb el nom de "La vella Miralda" o "La bella Miralda" trobem una cançó-dansa que podria ser l'origen de la cantarella que presentem. Ja s'anomena al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades, considerant-la una "dansa d'origen remot on una dona sola balla enmig d'una rotllanda de gent que canta la cançó, fent els gestos indicats en cada moment".
Al seu Cançoner, Amades afegeix que els "balls d'un ambient acusadament eròtics i intensament llicenciosos havien estat força ballats per les Carnestoltes".
En Joan va néixer i viu a Arbúcies. Desconeix si la versió que canta té alguna cosa a veure amb la casa de Ca la Giralda d'Arbúcies.