La Francisqueta i el vell

Nom de l'informant: Joan Colomer i Soler "Joan de la Sala"

Data i lloc de naixement: 11/10/1925 (Sant Iscle de Colltort - Sant Feliu de Pallerols)

Municipi de residència: Vilobí d'Onyar

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, gran cantador i corrandista.

Lletra:

Quan jo n’era petiteta,
i el meu pare em va cridar:
-Vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te’n vu(i) casar.

Si amb un ve(i) te caso,
és perquè té molt calé.

-Quell temps, que mira, això…-

I el meu cor sempre pensava:
“mal viatge li ent(e)rés!”

La primera nit de nuvis,
el ve(i) se’n posa a ronxar;
el meu cor sempre pensava:
"bé et poguessis afogar”.

I ara n’ha vingut una ordre,
tots els ve(i)s s’han d’embarcar;
que si cas el meu s’embarca,
ni mai més pugui tornar.

En som enviat una carta
en el jefe del(s) mariners,
que si cas el meu tornava,
de cap al mar el fotés.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó estròfica és de l'any 1877, al volum V de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz, i amb el nom de "Barba-gris".

També la trobem amb el mateix nom al "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró.

L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el mateix títol. Dintre l'Obra del Cançoner Popular la trobem en diverses ocasions: recollida a La Cellera de Ter (La Selva) l'any 1922 amb el títol de "A la plaça n'hi ha balles"; a Oliana (Alt Urgell) l'any 1923, titulada "Casada amb un vell"; a Amer (La Selva) l'any 1924, amb el mateix títol que l'anterior, i finalment a Besalú (Garrotxa) l'any 1926, amb el títol "Malmaridada".

En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).

Partitura:

La Francisqueta i el vell - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Albert Massip i Pep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, l'agost de 2023. La fotografia és de Pep Garcia.