Lletra:

Prop del ter i als peus de la muntanya,
vora el mar bell i altiu,
sota el cel rogent de tramuntana,
ets l’espill de l’Empordà,
ets l’espill de l’Empordà.

Tens l’encís de nostra Costa Brava,
sol ardent, radiant,
tot el goig d’un viure ple d’insomni,
jo et tinc dintre del meu cor,
jo et tinc dintre del meu cor.
I ets la pubilla de nostra terra,
oidà.

Oh, T(a)rroella, vila vella,
vila del meu cor,
si sabessis com t’enyora
qui està lluny de tu.

Tes muralles mil·lenàries,
tons carrers estrets,
jo els estimo molt més
que tot el món.

Del Tamariu fins a les Dunes,
camps oberts de fruita i de perfum,
Déu te guard, oh, gaia vila meva,
esclat del cor.

Des de l’alterós i bell (…)