Lletra:

La desgràcia d’un pobre home,
té una filla per casar,
(e)namorada d’un gitano,
no la’n pot desoblidar.

-Ai, mare, no me’n maregi,
vostè no em maregi a mi,
que el meu cor només delira
un gitano per marit.

-Si n’estàs avesadeta
a dormir en llits tan bons,
casadeta amb el gitano
dormiràs a sota els ponts.

-Ai, mare, no me’n maregi,
vostè no em maregi a mi,
que el meu cor només delira
un gitano per marit.

-Si n’estàs avesadeta
a portar rínxols al cap,
casadeta amb el gitano
el duràs sempre embullat.

-Ai, mare, no me’n maregi,
vostè no em maregi a mi,
que el meu cor només delira
un gitano per marit.

-Si n’estàs avesadeta
a portar-ne rics vestits,
casadeta amb el gitano
els duràs de descosits.

-Ai, mare, no me’n maregi,
vostè no em maregi a mi,
que el meu cor només delira
un gitano per marit.

-Ara ve (?),
tu també hi hauràs d’anar;
mal calçada i mal vestida,
i amb un crio a sota el braço.

-Ai, mare, no me’n maregi,
vostè no em maregi a mi,
que el meu cor només delira
un gitano per marit.