Lletra:

Voltada de raigs d’or
veig una blanca rosa;
del Tabernacle dins,
enmig de la custòdia.
Té la claror del sol,
té la blancor de l’Hòstia:
de quin roser serà?
Quins aires l’han desclosa?
Quins aires l’han desclosa?
De quin roser serà?
Quins aires l’han desclosa?
Ah…
Aires d’amor
vénen del cel,
plens d’amor gran,
d’amor extens.
Són els aires de l’amor,
amor,
que provenen de la Glòria,
plens d’un amor tan gran,
d’un amor tan gran
que Jesús ens dona.
Bellíssima c(u)m és,
nostra lletgesa enyora;
té unes aletes d’or,
divina papallona;
i altar avall
altar avall s’envola:
vola ací, d’allà,
i en el quin pit se posa.
Si es posa en algun pit,
quina blancor li dona!
Vola d’ací, d’allà,
i en el quin pit se posa,
(?)
al cel.