El rector de Sant Martí ha caigut en gran baixesa: n'ha llogat una criada, no es pot tenir de vellesa, trum mai més, trum mai més llogaria velles, trum mai més.
N'ha llogat una criada, no es pot tenir de vellesa. Li va dir que fes el llit; se moca amb les coixineres. Quan el rector veu allò: -Porca, bruta, potinera, que si no tens mocador, ja n'hi ha a la calaixera. Les dones del meu carrer en són poques però en són netes; les dones del meu carrer parlen d'anar a fer una brenada. -Tu, Maria, paga els ous, jo pagaré les polletes, i vostè, senyor rector, les postres de pa i coquetes. Mentre estaven berenant, els homes arriben de fora. -Què hi fa aquí, senyor rector? Què hi fa aquí aquestes hores? -Vinc a visitar un malalt, penso que és la vostra dona; si no li feu un remei, dintre una hora serà morta. -El remei que li faré, si en serà un cop de titola, i a vostè, senyor rector, li vull fer-li la corona; li faré amb una destral, perquè sigui més rodona. Quan el rector sent allò, amb un salt passa a fora, i amb el barret a la mà, fugia com un dimoni.
Observacions:
Són diverses les cançons que parlen de capellans emmarcats en situacions compromeses. Aquesta sembla ser una barreja de tres balades: d'una banda l'anomenada "La majordona vella", on s'expliquen els problemes d'un rector amb la minyona vella que ha llogat per feinejar (fins a l'hemistiqui "ja n'hi ha a la calaixera", inclosa la tornada); d'altra banda la balada "La berenada", recollida ja per Joan Tomàs i Joan Amades el 1928 durant una missió de recerca per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l'Empordà (fins a l'hemistiqui "els homes arriben de fora"), i finalment la balada "El rector tabola", també coneguda amb els títols "El rector de Collbató" o "El rector de Sant Llorenç" (que trobem en diverses ocasions a l'OCPC i també a Les Cançons de Beget), on apareix el mossèn sorprès per l'arribada del marit.
Al web El rector de Vallfogona s'hi poden llegir els següents versos, molt semblants a alguns dels que recollim aquí. La font és Joan Amades, que va recollir la balada que anomenem "La majordona vella" amb el títol "La majordona del Rector de Vallfogona".
El Rector de Vallfogona n'ha caigut en gran baixesa, una dona n'ha llogat que no es pot tenir de vella. -Jo mai més de velles no en llogaria. Jo mai més de velles, no en vull cap més. A l'hora de fer tractes. -Ai senyor sóc aiguadera- Però quan anava al celler si feia amb una escudella. De l'escudella no en té prou posa el cap sota l'aixeta i xarrupa, que xarrupa, el dimoni de la vella. Quan ella fa algun fregit, no posa oli a la paella; les gotes del seu nas les fa servir de mantega. Cada cop que va a fer el llit es moca amb les coixineres. Quan el senyor Rector ho sap, -Ai la bruta de la vella!
El rector de Vallfogona (1578/1579 - 1623) va ser un personatge real de les terres de l'Ebre, dedicat a l'església i a la literatura, famós pel seu estil escabrós i escatològic i pel seu tractament deshinibit de l'erotisme. Sembla que era persona de verb fàcil i ocurrent, versificador empedreït, d'ingeni singular i amb l'acudit sempre a flor de llavi. Durant quinze anys va regentar la rectoria de Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà. Les seves històries van tenir molta popularitat i van aconseguir una extraordinària difusió per tot Catalunya, fins al punt que després de gairebé quatre segles encara se'n parla. La fama popular del rector ben segur que li ve més pel seu ingeni, la rauxa i la gràcia que no pas per la seva producció literària.
Josep Rodà era fill d'en Dalmau Rodà, rajoler i gran cantaire que segurament li va contagiar l'afició al cant. Picapederer i adoquinaire d'ofici, va viatjar per molts llocs d'Espanya desenvolupant el seu ofici i aprenent moltes tonades de fora de casa nostra.
Amb en Joan Sau "Biel" i altres companys van formar part de l'antiga coral de Les Planes (Retorn Planenc) i ens conten que sovint, amb la guitarra a la mà, anaven a fer serenates a les noies per encàrrec dels fadrins.
Era un dels components de l'anomenat "carro del vi", un grup de companys que, els diumenges després de dinar, feien un recorregut pels hostals del poble per beure-hi vi.
Enregistrament realitzat en un dinar de festa major dels anys 90. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'han proporcionat en Joan Arnau.
